- Toc, toc, què hi ha algú?
- No, arriba tard, vostè.
- Quan creu que arribarà algú?
- Mai.
- Mai?!
- No, la noia que vivia aquí va agafar una barqueta i se'n va anar en busca del passat, ja res li importava i va decidir acudir a l'únic temps on va arribar a estar realment plena, on realment era feliç.
- I creus que trobarà el que busca?
- No ho crec, en realitat busca un "algú", un "potser" i respostes a massa "per quès".
- Creus que li faltarà temps?
- Com vols que li falti temps?, al passat tot és diferent, al passat no hi ha rellotges, ni de sorra, ni de sol, ni de pastanagues ni cereals, no es pot comptar el pas del temps, només pots no-viure, i no-avançar. Sobretot no-afrontar els teus problemes, que un dia et vas trobar, dic, et trobaràs, a aquell temps incert i desconegut anomenat futur.
