"The violets in the mountains have broken the rocks."


dissabte, 13 de març del 2010

- Creus que em mereixo això que m'està passant?
- I tu?, creus que t'ho mereixes?
- Crec que no, però ningú creu que es mereixi el pitjor.
- Jo sí crec que t'ho mereixes, ens vas abandonar, i tot perquè una de nosaltres et va fallar. Res es pot recuperar, tu, ja no ets com nosaltres, tu, ja no ets qui creus ser.
- Com saps que no sóc qui crec ser, si dius que ja ni em coneixes?
- Et conec, et conec molt bé, i no ets la d'abans, has canviat.
- En qui aspecte?
- Ara portes trenes.
- De debó, en quin aspecte he canviat?
- Ara vas de forta, ara creus que pots lluitar contra tot, i no és així. Ets més dèbil que mai, i estàs més sola
que mai, accepta-ho. Estàs sola, i ningú t'ajudarà.
- Intentes fer-me mal?
- Sincerament?
- Sí, sisplau.
- Sí, intento fer-te mal, intento tornar-te el que tu m'has fet patir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada