349.

Avui, avui hauria de ser un dia més, però els records recorren cada racó del meu cap, i les mans no obeeixen les meves ordres.

El meu cor ha dictat sentència, i suplica als quatre vents que el perdoni.

Per què hauria de perdonar al responsable del meu patiment, d'aquesta angoixa que m'ofega el pit, i humiteja mes galtes? Per què hauria de deixar còrrer que es va enamorar, quan li vaig dir que no ho fes? Per què perdonar, si l'empremta d'aquell jove, marcarà sempre el meu cos? Per què, si el perfum del passat, resorgeix com si res de la meva memòria? Per què?

Avui, avui no pot ser un dia més, quan cada mil·límetre del meu cos plora recordant aquella època on vam ser tan feliços..

Avui em dol l'ànima, i plora la meva esperança, quan sap les ínfimes possibilitats d'oblidar un temps tan meravellós.

Avui, proclamo que la meva innocència ha fugit, que la meva confiança no hi és, i que les decisions d'aquest cor, no seran escoltades.

Avui, és la fi de les llàgrimes, de la pell de gallina, dels sentiments inesgotables, de la meva veu. Avui, és la fi de la tendresa, de l'amor i els pensaments ocults.

Avui, és la fi d'aquella època on plorava d'emoció, on sentia vertigen quan em miraven aquells ulls..

Avui m'obliaré del viscut, m'oblidaré de l'esperança, de les llàgrimes vessades, dels moments interminables.

Avui, m'oblidaré del patit, de la seva olor, del tacte del seu cabell, del seu perfum, m'oblidaré d'ell, i del meu cor. Sí, d'aquest cor traïdor, que no sigué capaç d'obeïr una petició.
Avui, proclamo que la meva innocència fugí, cavalcant la meva esperança, i que, les decisions d'aquest cor, no seran escoltades.